Cinc anys junts.

Quan ens vem retrovar  en aquell bar, farà ara cinc anys mai vaig pensar que tu serías l'home de la meua vida perquè enganyarte si en coneixes com a ningú.
I que als quatre mesos ja estariem vivint junts a santako, tots dos plegats després tres mesos més tard vindría a les nostres vides, e Willy, i un any mes tard la Patricia.
Tu sempre has patit per la meva salut, i per aixo has vigilat molt de que jo no em quedi en estat , encara que mai no m'ho hagis manifestat mai, com a tal, però jo em dono compte de les coses.
I ara sóc jo desde fa uns quans mesos la que no es vol queda embarassada, ja sóc feliç així . A part trobo que son moltes complicacions porta una criatura al món.
D'altra banda tenim ja gossets que els tractem com si fossin els nostres crios, i sé que s'emblará una bogeria però per a mi son els meus nens, i per el Miquel el mateix.
Demà celabrarem cinc anys , ja, tot un lustre qui ho anava a dir.
En aquets anys ens hem estimat, ens hem barallat, hem fet l'amor, aguantat els meus altibaixos, que son molts, hem sortit, hem rigut i hem plorat.
Ens hem casat a les cotxeres de Sants a les "ALASITAS" , som parella de fet, tenim moltes vivencies.
Tambe em viatjat tots dos molt.
Ens encanta estar junts a casa i gaudir plegats d'una bona serie o pelicula.
En fi, Miquel, saps que t'estimo la teva
Nurieta.