Cada cop que estic amb tu, com moments com ara viatjant en un tren cami de Barcelona.
El cor se m'atura i penso, i penso: si que el desti, el temps, els propis amics i familiars.
Pero, Nuria , Nurieta,
Com em cantaven de petita,
Soc molt afortunada de viatjar amb tant bona companyia. Amb qui es, i sera per sempre l'amor de la meva vida. Es el meu acompanyant de viatge Miquel.
Miquel, gracies per tot, sobretot per aguantarme el meu mal humor pels matins, que ja es dir.
I per soportar tots dos junts de la ma, aquestes dues malalties, que semblava que mai en pogues sortir, cap endavant.
Per tot i mes aquest post,
T'estimo
Posdata; perdoneu els accents.
Por hoy esto es todo, hasta la próxima, saludos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario